Entrevista a Carolina Poyatos
Creu que a la societat és imprescindible que la gent tingui coneixements d’educació financera?
SÃ. La gent ha de tenir educació financera en tots els nivells. El principal problema és que no n’hi ha ja que no es posa als currÃculums de l’escola. Hi hauria d’haver una assignatura d’eocnomia i de dret bà sic per la ciutadania perquè després les persones puguin sortir al carrer sense que els hi prenguin el pèl, que és el que passa ara. DifÃclment algú podrà dir que no és impescindible tenir coneixements d’educació financera. Però és aixà perquè no interessa que n’hi hagi. A la persona que dissenya el currÃculum del què s’ha d‘estudiar no l’interessa en cap cas que la gent realment surti formada, sinó el que realment li interessa és que surtin bons treballadors perquè aquests després vagin a una empresa, treballin, cobrin els seus mil euros, se sentin feliços i contents i al dilluns tornin a treballar. La finalitat de l’escola tal com està muntada avui dia no és que els nens i nenes aprenguin o surtin aprenent o amb capacitat suficient per defensar-se amb sà mateixos. La finalitat de l’escola és que surtin bons treballadors, correctes que no donin problemes a les grans empreses i no facin marder, que siguin prou intel·ligents com per poder treballar i prou tontets com per no poder entendre que estan atrapats en un cercle del qual mai podran sortir perquè l’únic que faran serà treballar, dormir, tenir nens i pagar l’hipoteca tota la vida fins que es moriran i amb sort cobraran pensió o no, en funció de com hagin gestionat els seus estalvis.
Llavors creu que hi ha un interès per part de les entitats financeres o el govern a que la població no estigui formada en l’educació financera?
Evidentment. És clarÃssim i aquesta tesi no només és meva. No crec que sigui de les entitats financeres, sinó dels lobbies de poder que no és el govern sinó la gent que col·loca a les persones del govern perquè després surtin escollides. Un dels lobbies de poder són les entitats financeres però més enllà d’elles també hi ha els grups de risc capital, els inversors forts de capital que inverteixen o no per les indústries i aquest tipus de coses. No només són les entitats financeres, passa que elles s’aprofiten d’aquest desconeixement perquè tu quan vas a l’oficina et col·loquen el que els dóna la gana de forma descaradÃssima. Es basen en la relació de confiança que prèviament fan amb tu. Prèviament l’entitat financera forma als treballadors perquè siguin capaços de generar un pont de confiança amb el client que després faci que el client confiï en tot el què el treballador o entitat financera li diu fins al punt que el client creu que no li colaran, quan realment li estan venent un producte que no és per ell. Però quan una entitat financera t’està venent un producte és que mai és per tu perquè l’entitat financera té la finalitat de guanyar diners amb els diners dels clients i mai serà un producte òptim per tu, sinó que t’anirà bé més o menys si no passa res greu i aixà el banc guanya diners. El banc és una empresa, el que vol és treballar amb els diners, de manera que els clients assumeixen el risc a canvi que el propi banc guanyi amb el menor risc possible. Això la gent no ho entén. La gent es pensa que anirà a l’oficina i la persona que l’atendrà sabrà on posar-li el diners i a aquesta persona li hauran dit col·loca tot el que puguis i aixà a final d’any tindrà s un bonus i et donarem una cafetera nespresso –a part del teu elevat sou- perquè ets un gran director d’oficina.
Llavors tractant el tema de les preferents. El sistema ve a ser aquest, no? Aprofitar-se del desconeixement de la població vers els temes econòmics.
Hi ha hagut un canvi en les entitats financeres. Abans la cosa no funcionava aixÃ. Amb la pèrdua de valor generalitzada del món actual abans el banquer sà que era un home que era com si fós el teu metge de capçalera: un home amb consciència que et venia realment el producte que tocava, perquè coneixia la teva famÃlia i sabia el què et podia anar bé o no. Aquesta gent la van anar prejubilant perquè no interessava que estiguessin allà ja que a més a més hi havia acumulats sous alts, la van prejubilar i la van fotre tota al carrer, posant gent de nova generació que ja no tenia els mateixos valors que abans. Però clar, el client que feia 30 o 40 anys que anava aquella oficina sà que continuava anant-hi amb la mateixa confiança, però amb un altre treballador. I aquà és on hi ha el problema. Van aprofitar-se d’aquest excés de confiança i els van vendre un producte que eren accions de la caixa a persones amb un perfil conservador i els van oferir aquest producte com si fos un dipòsit amb una alta rendibilitat i una disponibilitat immediata. Això, qualsevol persona que té coneixements financers ja veu que no pot ser viable perquè ‘no hi ha duros a quatre pessetes’. Però tu si portes 30 anys a aquella oficina i desconeixes quin és el mercat o la situació financera, si et diuen que et donen un 7% o un 3% et sembla bé perquè al final tu acceptes el què et donen i el què diuen que és bo per tu i la gent s’ho creu perquè no investiga i no té aquest nivell de coneixements financers. Que no els té perquè a part que l’escola no els ho ha donat, ells tampoc s’han espavilat a tenir-los. A partir d’aquà ja hi ha gent que té més excusa i gent que en té menys davant el seu desconeixement.
Quin és el perfil dels principals afectats per les preferents?
Això no té res a veure amb el què diu la televisió. La televisió sempre va al drama i al què vendrà més. I és per això que busquen sempre a l’avi que va firmar amb la ‘huella’ i que l’han fet fora de casa perquè no té diners i no pot pagar l’hipoteca. Però aquesta no és la realitat de la gent de les preferents. Al final les preferents es venien a tota aquella gent que entrava a l’oficina. És cert que normalment és la gent gran la que hi va pel tema del cobrament de la pensió, però si tu tens 25 anys i aquell dia vas passar per l’oficina et van enganxar igual. El 60% de la gent són jubilats però també hi ha un 40% de la gent que són persones amb estudis superiors d’altres coses que no són economia que estan igualment enganxats. I no t’enganxen perquè siguis més llest o més tonto o perquè tinguis estudis primaris o superiors, sinó per la relació de confiança amb la persona. Però no és certa aquesta imatge que hi ha que és l’avi i que han fet un abús de confiança. També hi és, sÃ. Però hi és tothom. Jo porto des de catedrà tics universitaris fins als avis: universitaris, pares de famÃlia amb els bebès en el cotxet i els vells. Tots.
Des de la via judicial quines solucions han donat als afectats?
Posar demanda contra l’entitat financera demanant que tornin els diners. Passa que les demandes, encara que la llei sigui la mateixa, cada jutge la interpreta d’una manera diferent. Hi ha jutges que ho tenen més clar i d’altres que menys. En termes generals, el 95% de la gent recupera els diners. Però hi ha criteris minoritaris de jutges que consideren que la gent s’hauria d’haver informat millor abans de comprar el producte i que per tant, també té una corresponsabilitat i que al cap de 15 anys no pot dir que el van enganyar. És un criteri minoritari però també existeix i s’ha d’advertir a la gent que no tothom qui presenta demanda guanya. Quasi tothom guanya, però no tothom. També hi ha gent que no ho fa per por, costos i temps ja que una demanda tipus és de 2 anys des de que la poses fins que la compres. Però això és com tot. T’has d’arriscar i segurament t’ho tornaran. La gent durant aquests dos anys pateix molt.
Els bancs s’han justificat dient que la gent ja sabia realment el què comprava. Què en pensa?
Els bancs han donat totes les excuses que es podien inventar perquè s’han de defensar d’alguna manera. Els bancs no poden dir és veritat ho vam fer malament. Si això no fós Espanya i això fós un paÃs més nòrdic els bancs ja no haguessin donat ni excusa, sinó que ja estarien tots tancats i la gent tindria els diners a casa seva. Però com que estem a Espanya, donem l’oportunitat que els bancs s’inventin coses i una de les coses que s’inventen és que no es creuen que ningú sabés el què havia comprat. Les excuses que donen és que cada vegada que tu rebies la declaració de la renda no veien que no era un dipòsit? Que estava dins el compte de valors? Perquè no miraven la declaració de la renda? També s’ha arribat a dir que les acceptaven perquè volien enriquir-se perquè com que les preferents donaven més, volien les preferents en comptes del dipòsit i per tant, deien que era interès propi de la gent. La principal excusa és que ha passat molt temps perquè després de tants anys no es poden queixar ja que suposaria una inseguretat jurÃdica que la gent pogués anar anulant contractes de fa 15 anys. Davant les pèrdues de documentació, els bancs diuen que no tenien cap mena d’obligació de guardar-la durant tant de temps. Però és curiós: quan jo dec diners el banc (hipoteca) el banc guarda tota la documentació, però si el banc em deu diners a mi, no la guarda mai.
Els treballadors quan van a judicis diuen que no s’enrecorden, que ha passat molt de temps... llavors hi ha el perfil que ja no treballa a l’entitat i et diu la veritat, que està molt penedit, que no ho sabia, que si hagués sabut que això era un producte d’aquestes caracterÃstiques no l’hagués venut i llavors hi ha el perfil que encara treballa a l’entitat i –al estar sota pressió d’un ERE on el poden fer fora- estan molt lligats i menteixen molt i diuen que ja havien explicat totes les condicions molt bé.
Actualment ja hi ha projectes com l’EFEC que fan que s’incorpori l’educació financera a les escoles però sovint aquestes sessions són impartides per els bancs o les entitats financers. Creu que això pot perjudicar als continguts que es donen, esdevenint aixà sesgats o interessats?
Depèn de quin és el nivell. Si s’està educant a un nen de primà ria, probablement se li expliquen coses molt bà siques com per enganyar-lo tant. Si es ven a un universitari, probablement la informació sà que està molt sesgada. Però no només universitaris. Jo vaig a moltes conferències que s’ofereixen a advocats impartides per advocats de banc que les recomanacions que fan no són les correctes perquè els interessa que les futures demandes no es facin bé. Si els propis advocats te la intenten colar a les conferències d’advocats, lògicament a tu no t’interessa que aquella gent tingui estudis financers avançats. El què faran a aquestes classes –estic pressuposant perquè això depèn molt del ponent que hi vagi- però si que hi poden haver diferències en el fet de dir: us explicaré el què és un CFC perquè el dia de demà el comprin. Però bé, aquà s’hauria de matitzar.
Jo crec que si algú ha de donar classes d’economia financera haurien de ser els professors universitaris, no gent contractada de les entitats financeres. Que també poden ser molt bons, però bé, millor persones independents –tot i que avui dia ningú ho és-. Com a mÃnim, si es contracta a una persona d’una entitat financera, que sigui d’una entitat civil com seria Auditoria para la Deuda, que puguin donar un contrast. Perquè clar, jo puc explicar el què és una hipoteca, però amb una classe de dues hores puc explicar molt poques coses del què és. Però potser a tu t’interessaria veure què passa si no pagues aquesta hipoteca. Perquè la tÃpica explicació del què és una hipoteca ja no és la grà cia de l’educació financera perquè això ho pots llegir perfectament a la Viquipèdia. El que t’ha d’explicar una persona és el que tu no pots adquirir amb els coneixements que hi ha a Google, com per exemple: què passa si no pagues una hipoteca, quines són les clà usules evusives que no pots permetre en una hipoteca... això és el que la gent ha de saber i alhora és el que mai ningú t’explicarà . Per tant, el què s’ha d’explicar en aquestes sessions és el que no es pot obtenir en una biblioteca o cercant a Google. Normalment el què fan els ponents és explicar coses que ja tots sabem i això ha de canviar. Com a mÃnim, si no, s’ha de donar a la gent les eines i els recursos perquè sigui capaç de formar-se. Perquè donen coses ja conegudes i coses que després no saps on buscar. El fet de donar pinzellades sobre coses que després la ciutadania pugui utilitzar per aprofundir. Això ha de ser la base de l’educació financera. O com a mÃnim que no vagin prenent el pèl.
No tinc inconvenients que els ponents siguin d’entitats financeres, sempre i quan hi hagi algú que supervisi aquest contingut i que hi hagi sempre hi hagi un ponent d’un altre punt, com l’antÃtesi d’on vingui la persona que exposa. També seria interessant que es formés debat. Això sempre són coses que segurament a la pròpia organització que ho fa no l’interessa perquè a lo millor la pròpia organització té un conveni de col·laboració, patrocinis o el què sigui amb una empresa. Mai ningú és imparcial, però si no t’avisen, pots caure a la trampa d’entendre que allò que t’estan explicant és una veritat absoluta. Mai ens hem de fiar.
Per tant quina creu que seria la manera d’educar en temes financers?
Educar en temes financers és escoltar tothom des d’una posició crÃtica. Escoltar el què diuen i avaluar-ho: això que em diuen és correcte o no? A partir dels coneixements que jo tinc. L’error està en pensar que com que ho diu X persona, allò és veritat. Potser no és veritat. El millor per aprendre és escoltar a tothom, però veureu que si escolteu a tothom hi ha posicions molt enfrontades de la mateixa realitat. Ni tot és veritat ni tot és mentida. Cadascú defensa lo seu i escoltar és la millor forma d’aprendre. Al final no hi ha una veritat, sinó un aglomerat de posicions que es van estirant les unes amb les altres i cadascú té la seva. Jo llegiria molt per aprendre sobre matèries financeres, buscar molts blogs de matèria financera per Internet, que n’hi ha, aniria a la biblioteca –sobretot a la de la UAB hi ha molts llibres financers molt interessants-. També llegiria moltes biografies de gent que ha triomfat. Bé, continguts dels quals cadascú prefereixi. El món de l’economia és súper ampli però les fonts de recursos sempre són les mateixes: Internet, llibres i si tens la sort de tenir un mentor, doncs ell.