Parlem d'economia

L’educació financera s’ha convertit en aquests darrers anys en un tema de debat a la societat espanyola. El descobriment dels casos d’estafa per part dels bancs i la suposada culpa de la societat per haver-se endeutat de manera irresponsable han posat de relleu la importància de l’educació financera.

 

Un cop assumida aquesta necessitat, el debat ara es centra en el model que s’ha d’utilitzar per implantar l’educació financera a les escoles. Qui ha d’oferir aquest tipus d’educació i sota quins valors són els principals punts de polèmica, ja que l’economia i en aquest cas, les finances, estan estretament lligades a ideologies polítiques.

 

Desconeixement financer com a forma d’engany

 

En José Pérez Jiménez, de 78 anys, va decidir l’any 2000 invertir tots els seus estalvis per aconseguir una millor jubilació. En el Banc Santander del seu poble -on el coneixien de tota la vida- li van oferir la opció de comprar uns valors, i no s’ho va pensar dues vegades al veure que li oferien una gran rendibilitat i li asseguraven que no hi havia riscos. Es tractava d’uns valors que al cap de cinc anys es convertirien en accions: una informació que José desconeixia ja que ningú li va explicar que això suposava jugar a la borsa amb un risc del 100%.

 

Així doncs, en transformar-se en accions, el valor de les accions que li van oferir va començar a oscil·lar, però la resposta dels treballadors de l’entitat era que es tractava d’un fenomen normal dins el mercat borsari i que no hi havia cap mena de risc. Però quan les pèrdues van superar el 20% del capital invertit, li van dir que no sabien com anirien succeïnt els esdeveniments a causa de la crisi. Però li van insistir en què mantingués el capital perquè ja no podia perdre més del que havia perdut. D’aquesta manera, li van oferir una nova rendibilitat, però aquest cop més baixa. Finalment, José Pérez va perdre 20.000 euros, un 33% dels estalvis de tota la seva vida.

 

Aquesta és la història detallada d’un cas “d’engany” bancari promogut pel desconeixement del funcionament del sistema financer i amb una base de relació de confiança entre usuari-banc del qual l’entitat financera es va aprofitar. Aquest n’és un d’entre els aproximadament 300.000 casos de víctimes de les preferents que van començar el 1990 i van saltar amb la crisi econòmica del 2008; i els seus 20.000 euros formen part dels més de 8.000 milions d’euros que van evaporar-se de les mans dels seus propietaris. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el 80% dels afectats per les preferents eren majors de 65 anys, la majoria sense estudis o amb els mínims.

 

Les històries que s’amaguen darrere els números són semblants a les d’en José Pérez, però no totes. També entre els afectats a Mataró hi havia gent jove, que tot i tenir formació no tenien coneixements financers específics i van refiar-se de la oficina de la caixa “de tota la vida”.

 

L’opinió dels bancs però, difereix. L’expresident de Caixa Madrid, Miguel Blesa, va afirmar en el judici pel cas de les preferents que: “un jubilado que cobra una pensión no es ningún ignorante financiero” i que “cada uno era responsable de lo que leía en el tríptico informativo”. La insolència de les seves declaracions van despertar una profunda indignació entre els ciutadans, sobretot en aquells directament afectats. Fins ara, els retrets han viatjat d’una banda a l’altre, però el cert és que al final només la ciutadanía és la vertadera perjudicada.

 

Des de l’Institut públic Manolo Hugué (Caldes de Montbui), el claustre de professorat afirma que uns voluntaris treballadors de bancs van explicar en una de les sessions d’educació financera que “les persones que van comprar subordinades i preferents al banc són les úniques responsables de les seves accions i es mereixen haver perdut els estalvis”, fins i tot si eren persones grans. I també, que se'ls va arribar a insultar dient que eren "burros".

 

 

La solució al problema

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Martínez, director del programa EFEC, ens explica que la iniciativa va néixer precisament l'any 2008 després de realitzar una enquesta a universitaris sobre el nivell d'educació financera i l'interès que tenien en aquest àmbit. Un primer programa pilot de la Comissió Europea anomenat EFEP es va realitzar a vuit escoles de tota Catalunya. Davant dels bons resultats obtinguts, la Generalitat de Catalunya es va interessar pel projecte i això va suposar el naixement del programa EFEC.

 

Els continguts a l’aula

 

Segons el Pla Nacional d’Educació Financera 2013-2017, un dels objectius principals és precisament l’introducció de l’Educació Financera en el sistema educatiu obligatori, tant en l’educació primària com en la d’ESO. Professors, economistes, advocats, banquers, famílies i, fins i tot propis alumnes que es troben cursant 4t d'ESO, fan pal·ler en aquesta necessitat. L’Helena Pérez, estudiant de 4t d'ESO de l’escola privada Pia de Granollers explica que tracten algunes temàtiques d'emprenedoria però no d'educació financera fet que considera que seria òptim pel seu futur. En aquest sentit, l’Andrés Lago, que és professor a l’Escola concertada Sant Josep de Teresianes al barri de gràcia de Barcelona, que actualment imparteix l’assignatura d’economia de l’empresa i d’emprenedoria, apunta que “és important que hi hagi aquesta assignatura però que seria també molt interessant una més enfocada a l’educació financera”, és a dir, més específica, a la qual anomena “cultura financera”.

 

El panorama actual es complica quan, de moment, aquest programa neix com a una iniciativa fora del programa educatiu vigent. Per tant, cal tenir en compte que els tallers no es troben en el currículum escolar i les hores que es dediquen als cursos d'educació financera  s'imparteixen en horari d'altres assignatures, desembocant així en un conflicte d'interessos sobre quina assignatura és més necessària. Són les escoles i instituts els que han de resoldre aquest dilema. En el cas de l’escola concertada Claret de Barcelona, el cap d’estudis d’ESO, Robert Vilella, reconeix que és una tasca difícil però important: “quan vas afegint coses al currículum escolar la bossa peta, perquè hi ha les hores que hi ha. És una educació que val la pena, a nosaltres [Claret] com a escola ens sembla important i realitzem els tallers en horari del projecte de recerca”.

 

 

Neutralitat o informació interessada?

 

Però no només és l'únic debat que hi ha al voltant d'aquest tipus d'educació, sinó que el fet de que siguin treballadors o ex-treballadors de la banca ha provocat més d’una sospita. El posicionament de l’Institut d’Estudis Financers és ben clar pel que fa a aquesta perspectiva. “En aquesta màteria, a més, l’enfocament de responsabilitat social de les entitats allunya el risc, ja de per si remot, de conflictes d’interès. L’educació financera és un àmbit que té relació amb un dels grups d’interès més importants per una entitat bancària: el client”, assegura l'entitat. El director de l'EFEC també es mostra contundent al respecte: "quan els voluntaris entren a les aules entren com a voluntaris d’EFEC no de La Caixa o del Banc Santander. No es poden fer comentaris comercials dins l’aula. Per això cenyim tan els continguts, que són neutrals i revisats pel Departament d’Ensenyament". Malgrat aquesta insistència en la neutralitat dels tallers, de les tres escoles amb les quals ens hem posat en contacte dues d’elles han assegurat que la informació pot estar condicionada pels interessos de segons quins voluntaris, i, fins i tot, sesgada.

 

Des de l’escola Teresianes de Gràcia, el professor Andrés Lago, no dubta en explicar que segons el seu parer, els voluntaris de les diverses entitats financeres podrien ajudar a la formació dels professors, sempre i quan els professors tinguin uns coneixements bàsics d’empresa ja sigui a nivell més econòmic, empresarial o d’organització d’empresa. Lago ho reflexiona dient que “no han d’entrar directament a les aules i que no han de tenir contacte formatiu amb els alumnes directament ja que llavors la informació està sesgada”. El professor de gràcia creu que es dóna una visió molt partidista i queden evidents els interessos. Per tant, defensa la tesi que els continguts impartits pels voluntaris són sesgats.

 

Com hem avançat abans, això és el que denuncia l’Institut Manolo Hugué, que ha iniciat una recollida de signatures després de l’experiència que han viscut amb els tallers de l’EFEC. Segons l’institut, denuncien que les sessions “a càrrec dels ‘voluntaris’ ofereixen un punt de vista molt particular, al servei estricte dels interessos de les entitats financeres”, i afegeixen que “els continguts són incrongruents amb els valors democràtics que s’intenten ensenyar en el currículum de la ESO” i tot una sèrie de queixes que es resumeixen en una injustificada penetració de les entitats financeres de l’àmbit privat, precisament amb interessos no estrictament educatius, a l'ensenyament públic.

 

En l’altre extrem trobem l’escola Claret de Barcelona neguen que la informació sigui interessada i es mostren favorables als tallers. El cap d’estudis de Batxillerat, Josep Lluis Campillo, explica que ells estan molt contents amb la tasca desenvolupada per tots els voluntaris que han dut a terme les sessions i no considera que vinguin a promocionar o fins i tot, manipular la informació. “El fet de pertànyer a entitats financeres no influeix a l’aula ja que en cap moment es parla d’això durant les xerrades”, afirma Campillo. El debat sobre aquest tema està servit.

 

L'experta en dret bancari Carolina Poyatos, que actualment està treballant en la defensa de víctimes per les preferents, ens mostra un punt de vista crític: "si algú ha de donar classes d’economia financera haurien de ser els professors universitaris, no gent contractada de les entitats financeres. Poden ser molt bons, però bé, millor persones independents –tot i que avui dia ningú ho és-. Com a mínim, si es contracta a una persona d’una entitat financera, que sigui d’una entitat civil com seria Auditoria para la Deuda, que pugui donar un contrast", reflexiona Poyatos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No obstant això, el director de l’EFEC, Jordi Martínez, exposa que com que el que s’ensenya és economia domèstica, ja des del primer moment “li veuen l’utilitat”. A més a més, des de l’entitat s’aposta perquè les sessions siguin dinàmiques, que comptin amb una combinació de teoria amb diversos jocs i activitats pràctiques. Pel fet que es tractin conceptes propers en el temps i que a casa sentin parlar d’aquestes informacions (hipoteca, problemes econòmics) fa que també s’interessin per compartir-ho després amb la família.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra posició similar és la del propi director de l’EFEC, que expressa que “no només necessària pels alumnes de les escoles”, ja que creu que a les universitats també s’haurien d’impartir les classes, així com als centres per a la gent gran. “A Estats Units el 70% de les empreses ofereixen cursos d’educació financera als seus treballadors. Creuen que si estan més tranquils amb les seves finances personals, treballaran millor. Segurament també s’hauria de fer aquí, que tothom tingués una mica clars aquests conceptes per poder-se desenvolupar sense problemes”, reflexiona Martínez.

Per concloure, està clar que l’educació financera de la societat és essencial. No obstant això, sembla que la rellevància de qui imparteix les sessions i de les temàtiques que tracta són qüestions que encara s’han d’acabar de perfilar. Per tant, s’hauria de continuar treballant amb la formació per assolir la neutralitat i reduir en certa manera les inquietuds exposades anteriorment. Tot i així, és esperençador veure que cada vegada hi ha més escoles que s’adhereixen al programa de l’EFEC i, per tant, sembla que cada vegada la societat dóna més importància i alhora és més conscient de la necessitat de l’educació financera obligatòria. El futur dirà si l’educació financera deixa de ser una assignatura pendent a les aules.