Parlem d'economia

La cerca de treball a la xarxa:

pros i contres

ÚRSULA CARQUEIJEDA MOLINILLO

 

Fins fa uns anys la cerca activa de feina es feia principalment a través de les pàgines repletes d’anuncis publicats a la premsa. És a dir, a la publicació que se'n feia als mitjans escrits. Una altra pràctica molt comú era visitar personalment l’empresa o les empreses en qüestió per entregar en mà el CV. D'aquesta manera, el contacte entre l'empresari o recursos humans i el futur treballador era molt més pròxim i personal.

 

A l’actualitat, amb l’aparició d’ Internet ja fa més d’una dècada i la revolució de les xarxes socials especialment en aquests últims anys, els mètodes de cercar feina tradicionals són gairebé obsolets. A la premsa, les ofertes que es publiquen són mínimes, i pràcticament la gran majoria, per no dir la majoria, es troben al món digital i virtual. De fet, en aquest espai, es gestionen gairebé el 100% de les ofertes i les demandes de treball. Per tant, esdevé un mitjà amb molta rellevància.

 

Degut a l’actual situació econòmica, l’atur és un problema present arreu del país i aquest fet ha provocat moltes mobilitzacions i no només de caràcter reivindicatiu sinó també amb la intenció d’oferir noves eines i possibilitats que permetin o com a mínim intentin servir d'ajuda per trobar feina. En aquest sentit, Linkedin ha esdevingut un portal web en el qual les persones es donen a conèixer professionalment a través del seu currículum. Altres xarxes socials que han adquirit importància són Twitter i Facebook.

 

També hi ha altres portals o plataformes webs que permeten l'accés a ofertes de treball que s'hi publiquen. Alguns exemples són: Infojobs, Infoempleo, Laboris, Monster... Però més creativa i novedosa és la iniciativa presa per un sector de la societat que es dedica diàriament a publicar ofertes que veuen als establiments comercials o de coneguts. Es tracta de les pàgines creades a la xarxa social Facebook sota el nom Et trobaré feina – I’ll get you a job i Busco treball ofereixo treball. També hi ha un fòrum en el qual es publiquen consells que en ocasions, poden servir de gran ajuda per evitar possibles fraus i enganys. Les aportacions que se'n fan són molt valorades pels participants però també en moltes ocasions es generen conflictes i polèmiques.

 

D’una banda, cal saber que la cerca de treball a través d’Internet, sens dubte té avantatges com ara una extraordinària facilitat i comoditat ja que per tal de poder accedir-hi només és necessari disposar d’un dispositiu amb connexió a Internet i registrar-se gratuïtament a través de les dades personals i una direcció de correu electrònic. Per tant, d'aquesta manera, l'estalvi de temps és considerable. A més, és possible cercar qualsevol perfil de treball que es vulgui (qualificació professional, situació geogràfica, salari, horaris...).

 

D’altra banda, també existeixen inconvenients. Internet s’ha convertit en una plataforma ideal pels estafadors, els quals fan ús de la necessitat actual de les persones per aprofitar-se’n d’elles. Un altre aspecte que cal tenir present és que el moment de contractar, moltes empreses que volen aconseguir major informació sobre el futur candidat o candidata poden buscar el seu nom a la xarxa sense cap dificultat i descobrir aspectes de les seves vides que en molts casos són negatius.

 

És més que important saber que qualsevol persona que cerqui treball ha d'estar preparat, posar de la seva part, esforçar-se sense rendir-se i preservar l'esperança. No s'ha d'oblidar tampoc que cal anar amb compte ja que el món virtual, com s'ha comentat, també presenta certs riscos. La milor opció és seguir cercant feina a través dels mètodes tradicionals, no abandonant-los, i utilitzar les xarxes més com a complement. En qualsevol cas, no es pot obviar que el fet és que Internet ha esdevingut una de les maneres més efectives per trobar treball. Tot i així, des de sempre i a dia d'avui la primera manera per fer-ho segueix sent la mateixa: tenir algun conegut/da en alguna empresa on necessitin cobrir una vacant i que 't’escullin a dit'.  És a dir, per l’anomenat col·loquialment «enxufe».