Una borsa amb toc primaveral
Crònica d'una visita a la Borsa de Barcelona
31/03/2015
ANDREA LIZANA PÉREZ | NATALIA LUPPENS ALVAREZ
Barcelona es desperta plujosa, el gris és el color del dia, i la calma guanya el nervi de la ciutat. Al passeig de Gràcia, la gent s’amaga sota el paraigües. No passegen i ningú no mira amunt, més enllà de les llambregades als aparadors, caminen amb determinació allà on els requereixen. També la dolça turista nòrdica s’afanya en arremangar el vestit estiuenc i lamenta haver deixat l’impermeable a l’hotel.
De fet, no hi ha tanta diferència entre la borsa i el temps. Les previsions del meteoròleg de la televisió o els auguris del teu avi sobre la pluja determinaran en si duus les botes de pluja o si aquell dia calces les teves ballarines preferides. “A la borsa, qualsevol fet aliè: un desastre mediambiental, un accident d’avió, un escàndol de corrupció o el descobriment d’una nova vacuna fa ballar els valors de les empreses que cotitzen. “Nomes aquells que hagin previst a temps o hagin invertit en l'empresa que millora, tindrà un benefici”. Ens ho explica la Carolina, la guia de la nostra visita a la Borsa de Barcelona, mentre ens convida a entrar a l’edifici del número 9 de Passeig de Gràcia.
S’obren les portes i sembla que la quietud del carrer traspassa murs i s’ha apoderat de la Borsa de Barcelona. Les cares de decepció del grup de visitants permeten assegurar que la majoria havien vist les pel·lícules americanes en què es mostra la borsa amb centenars de persones cridant, telèfons que no paren de sonar, i tota una sèrie d’elements de gran activitat.
Res més lluny de la realitat. Es compten quinze persones: uns homes grans fan anar els ordinadors del mostrador central i al seu costat hi pengen els telèfons antics, vestigis d’un passat que evoca nostàlgica la Carolina. “Fins el 1994, la llotja de mar de la ciutat va ser la seu de la Borsa de Barcelona”.
L’edifici actual tot i que destaca, no es caracteritza per ser gran ni ostentós, els brockers i leaders que son les empreses intermediàries entre el mercat de valors i els inversors, es troben als laterals de la sala. Homes enganxats a les pantalles supervisen els fluxos de les transaccions i no parlen entre ells.
Els crits de “venc” i “compro” ressonaven a la sala fa anys, però ara han emmudit. Ara aproximadament 600 pantalles informen ininterrompudament als inversionistes. Les tecnologies han substituït els aparells i costums vells per guanyar precisió.
Les pantalles, atapeïdes de números, actualitzen les dades a cada mil·lèsima de segon. Els valors de borsa són com les gotes de pluja que cauen aquell dia al carrer; amb més intensitat o amb menys, depenent de l’empresa i de les circumstàncies a les que estiguin exposades. Hi ha empreses que tenen plugims de poca aigua i interromputs, i altres que tenen un gran núvol de tempesta que no deixa de descarregar. Així és la primavera: inestable i impredictible; i així mateix és la borsa. Tant inestable que els cinc minuts que treu a un broker o dealer fer un cafè, pot suposar una gran pèrdua de diners, o un gran guany per aquells afortunats.
De les 600 pantalles en destaca una. Hi ha una pantalla central, la més gran de totes que s’alça sobre la porta i representa l’índex bursàtil més important de l’Estat Espanyol: l’IBEX 35. Són les 35 empreses més potents: en quant a fluxe i liquiditat. Hi trobem Gas Natural, Endesa o Iberdrola, les elèctriques que s’ encarreguen de pujar el rebut de la llum, Repsol, que cotitza més de 123 bilions d’euros i tot i així viu amb set de petroli a les Canàries sense tenir en compte el perill i la destrucció del fons marí. També hi és la “Princeseta Inditex” el monopoli tèxtil espanyol que no deixa d’augmentar les seves vendes per tot el món a base de l’explotació laboral de dones i joves a països com l’Índia. A aquestes empreses tan poderoses no els afecta el ruixim, l’aiguat ni els tornados que els intenten sacsejar.