Parlem d'economia

 

La intenció d’elaborar una mena de manual d’orientació per resoldre entre d’altres la pregunta plantejada al títol, ha portat a Joan Majó a escriure el llibre El món que ve… ja el tenim aquí que porta com a subtítol vuit claus per preparar el després de la crisi.

 

Nascut  l’any 1939 a Mataró, és doctor en Enginyeria Industrial per la UPC i alhora és empresari i polític. Ha treballat a l’empresa privada i pel que fa a la participació en l’àmbit polític, va ser alcalde de Mataró després de les primeres eleccions municipals i nomenat ministre d’Indústria i Energia amb Felipe González. També, ha estat involucrat a la política de telecomunicacions, investigació i ciència de la Unió Europea. D’altra banda, pel que fa al sector de les empreses de comunicació, ha estat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

 

El llibre va ser escrit fa escassament dos anys (2013) i publicat a Barcelona per l’editorial RBA, La Magrana. A través de 141 pàgines pretén plantejar com ens adaptarem, si es que aconseguim fer-ho a una nova realitat «quan s’acabi la crisi, ens quedarà la realitat», aquella que ha resultat com a conseqüència de la profunda crisi econòmica que s’està vivint arreu del país. A més, tal com es pot observar durant la lectura del llibre i com es pot percebre a l’actualitat, aquesta crisi ha esdevingut alhora una crisi tant política com social.

 

Joan Majó és autor de dues altres obres reconegudes en el mateix àmbit que són: No m’ho crec! (2009) i Després de tocar fons (2010) ambdues van ser publicades per La Magrana. Per tant, no és l’única vegada que ha escrit i reflexionat sobre temes relacionats amb la crisi financera a nivell mundial.

 

Majó exprimeix el seu gran coneixement  i ho aconsegueix condensar en un llibre dinàmic, de lectura àlgida i ràpida. Així doncs, degut a la seva experiència en diversos camps com ara en tecnologia, política i economia, les afirmacions, les reflexions i les descripcions que fa tenen una base sòlida més que argumentativa. En molts casos, les aportacions que fa deixen de ser únicament descriptives i opta per fer suposicions futures donant la seva pròpia opinió.

 

A la mateixa introducció, explica que el públic al que destina aquest llibre no són els estudiosos sobre el tema sinó persones preocupades per saber què és el que hauran de fer. A més, segons les seves pròpies paraules no es tracta d’un tractat econòmic ni polític però tampoc un llibre de divulgació. Si més no, es pot considerar un manual d’orientació que no pretén trobar solucions sinó que vol activar el pensament, la reflexió, la crítica i especialment, la passivitat amb la que molts miren el món.

 

La manera en què s’estructura el llibre és bastant senzilla. La temàtica està subdividida en vuit capítols, que segons paraules de l’autor, no representen els temes més importants però probablement sí que siguin els més transcendentals a tenir en compte per a la construcció de la nova realitat a la que es refereix. Són temàtiques que tracten tant aspectes polítics, econòmics i socials. És a dir, àmbits que ens afecten o poden arribar a afectar-nos en major o menor mesura.

 

Pel que fa al llenguatge i al to emprat per l’autor és bastant dinàmic, reflexiu, fàcil de comprendre i alhora curiós. Fa servir un vocabulari planer i es caracteritza per ser un estil senzill i per utilitzar recursos estilístics com ara metàfores i comparacions. Per exemple, a la introducció estableix una metàfora entre la crisi econòmica en si com un accident en el que la carrosseria del vehicle ha patit series destrosses. Defensa que no s’ha de canviar el vehicle en el seu conjunt sinó aprofitar-ne moltes peces i renovar-ne moltes altres.

 

Escriu en primera persona, fet que fa que sigui un relat molt més proper i de primera mà. L’autor s’involucra en la temàtica que tracta i ho fa des del seu punt de vista. Per tant, mostra la seva opinió clarament. Són molts els exemples que es poden anar observant: vull dir /tinc molt clar, el meu missatge és molt clar, jo estic convençut, estic segur, la meva reflexió ideològica...

 

A més, explica les diverses situacions amb exemples que tothom ha tingut entre les mans més d’alguna vegada perquè puguin sentir-se identificats. Prefereix deixar de banda els números i les xifres econòmiques, dedicant només un apartat en els tres primers capítols: Annex amb dades per anar pensant.

 

Contínuament dóna pautes d’actuació sobre aspectes que considera importants en aquest context. Entre d’altres, utilitza expressions com ara: cal fer-ho i és urgent, hi ha molta feina a fer!...En aquest sentit, faré algunes referències als conceptes o idees que més han despertat el meu interès per motius diversos.

 

Pel que fa a l’activitat especulativa, argumenta que es tracta d’una pràctica financera que no aporta cap valor social en si. S’ha de tenir present que les banques i les diverses entitats financeres tracten i “juguen” amb els diners i la confiança dels clients. Aquest fet, està molt relacionat al que han hagut de viure moltes famílies a causa de les preferents. Mentre elles lluiten per aconseguir el que han perdut, els fraus fiscals i la corrupció no deixen d’augmentar.

 

L’autor  també  parla  de  la  globalització  i  posa  com  a  exemple,  entre  molts  altres,  les  baixes estadístiques sobre el coneixement de l’anglès per part dels joves catalans i espanyols. Fent referència a aquest últim punt esmentat, cal dir que hi estic totalment d’acord. Molts joves no tenim el nivell d’anglès que més tard se’ns exigirà futures tasques laborals. Tot i així, no penso que tota la culpa la tinguem exclusivament nosaltres sinó que la té també el sistema espanyol. En més d’una ocasió, he imaginat com seria un món en el que regnés una única llengua capaç de comunicar-nos entre tots. D’una banda, seria més fàcil pel que fa als possibles moviments i a les relacions entre persones, però d’una altra, s’acabaria amb la diversitat tant lingüística com cultural.

 

Pel que fa als recursos, defensa que la fam actual al món no és un problema de producció sinó de distribució. El mateix explica l’economista català i reconegut activista de la pau i la justícia social al món, Arcadi Oliveres. A més, coincideixo amb la idea de què, com sembla que aquests problemes no ens afecten no prenem consciència d’ells. Actualment però, la societat espanyola es troba en una situació lamentable. Són moltes les famílies que viuen, si es que es pot dir viure, sota condicions molt precàries i fins i tot, no tenen els recursos econòmics suficients per cobrir necessitats bàsiques.

 

Parlant del món de la comunicació i del periodisme: Una part molt important de la població no professional està en condicions d’enregistrar i de difondre directament a la xarxa de fotografies i imatges de vídeo de molta qualitat. Es pot relacionar amb el periodisme ciutadà present en la societat actual, en la que qualsevol persona amb un aparell mòbil i certes nocions bàsiques sobre el funcionament, és a dir, amb una base d’alfabetització mediàtica, pot transmetre informació de primera mà. Això sí, en la majoria dels casos no acostuma a ser rigorosa ni real.

 

Joan Majó es refereix a la societat transparent com una societat que hem d’assolir. La capacitat de relació i la circulació lliure d’informació han d’estar presents perquè la transparència sigui possible. S’ha de posar límits a la llibertat de pacte i a l’ocultació, perquè tot això pot tenir unes enormes repercussions en la vida econòmica de tota la societat3. Per exemple, en aquests últims temps, arreu d’Espanya s’han destapat nombrosos casos de corrupció (Palau, Pujol, Pretòria, Bárcenas, Bankia, Nóos, Mercuri...) ja que perjudiquen a la societat en el seu conjunt i, per tant, no poden ser ocultats.

 

M’agradaria destacar també, que en l’àmbit de la política, cada vegada esdevé més difícil confiar en els polítics a causa de les seves accions i de les falses promeses.  De fet, la desafecció política està creixent de manera considerable i en la majoria de casos ho fa per raons més que justificades.

 

Com a conclusió, dir que en el seu conjunt és un llibre que no pretén ni molt menys ampliar els coneixements dels seus lectors, ja que no aporta res que no es conegui com a mínim en termes generals, però si que en fa una anàlisi que ajuda a comprendre millor la situació i  serveix de guia. També, és important tenir present que en certs casos esdevé utòpic ja que es parla de situacions que malauradament no es podran arribar assolir o d’objectius que no s’acompliran.