Parlem d'economia

Fernando Trias de Bes, economista i escriptor català especialitzat en marquèting, va estudiar Ciències Empresarials i un màster en Administració d’Empreses per ESADE i l’Universitat de Michigan. En matèria de emrpresarial cal remarcar que és fundador i soci de Salvetti & Llombart, una empresa encarregada d’investigar els comportaments dels mercats.  Va començar a escriure El hombre que cambió su casa por un tulipán a l’any 2008, en el primer any de vida de la crisi espanyola, i el va publicar l’any 2009. Aquest fet provoca que durant tot el llibre trobem algunes anotacions molt útils a peu de pàgina amb actualitzacions del que va escriure. El llibre, pel qual va guanyar el premi Temas de Hoy l’any de la publicació, és un assaig divulgatiu sobre les cinc gran bombolles que han afectat el món, un recull de símptomes que ens poden ajudar a l’hora de preveure quan s’està produïnt una bombolla i un recull de paràmetres els quals ens poden servir per analitzar la gravetat d’una bombolla i el seu abast econòmic.

 

El hombre que cambió su casa por un tulipán és una lectura entenedora i senzilla que, gràcies a l’estil de l’autor i sobretot a l’ús d’analogies en totes les situacions que es descriuen, serveix de molta utilitat per a totes aquelles persones que volen tenir nocions bàsiques sobre què ha passat i, en certa mesura, del que està passant en l’àmbit econòmic. La manera més comú de mirar-se l’economia és des de lluny, amb certa distància i sense entrar en tecnicismes difícils d’entendre. Malgrat que això sigui un error, ja que de manera molt directe l’economia ens hauria de semblar molt més propera, és cert que per la majoria de les persones d’apeu aquesta premisa és compleix. De fet, un dels objectius principals del nostre blog és intentar fer-la més coneguda. L’autor Trias de Bes, en la primera part del llibre i com a introducció, compleix aquest objectiu (per a mi indispensable) i aconsegueix enganxar al lector explicant d’una manera sencilla les que per a ell han sigut les cinc gran bombolles històriques. Amb un discurs entenedor situa al lector en els diferents moments històrics:  la febre dels tulipans a Holanda (1636-1637), la crisi de la Companyia dels mars del sud (1711-1720), el crac del 1929, l’eclipse de Japó a la dècada dels anys 90 i l’actual crisi dels crèdits subprime, una tasca no gens fàcil que situa al lector en un coneixement econòmic més avançat i que, a la vegada, és excepcional per despertar l’interés del lector.

 

A través d’un anàlisi del comportament irracional dels èssers humans davant d’algunes situacions que desperten els instints més bàsics d’avarícia i enveja, l’economista ha aconseguit dibuixar a la ment del lector un fil molt prim que fa prendre consciència de la íntima relació que podem tenir, d’un dia per l’altre, amb qualsevol especulació econòmica. En aquest sentit trobo indispensable consciènciar a totes les persones sobre els riscos i els possibles miraments que s’haurien de tenir abans de decidir inventir en qualsevol producte. No obstant això, a la segona part del llibre, mentre l’autor defineix el que ell cataloga com ‘els símptomes del neci’ (i deixant clar que es refereix al sentit etimològic de la paraula, és a dir, referint-se a qualsevol persona que desconeix quelcom que hauria de coneixer) es desprèn una sensació de inconsciència per part de les persones que han participat, de manera còmplice o essent víctimes, d’una bombolla econòmica. És òbvi que hi havia un seguit de principis econòmics i riscos que la gent que ha invertit en diferents productes desconeixien, però els motius pels quals els desconeixien poden ser diversos. No defenso l’innocència de cap persona, doncs la decisió de invertir els estalvis d’una vida en qualsevol inversió requereix un estudi prèvi, però escric aquestes paraules amb el cas de les preferents en el cap, i no puc evitar sentir-me en desacord èticament en aquest punt.

Un recurs utiltizat durant les 272 pàgines és la creació de diàlegs que posen en situació al lector i que recreen els intercanvis que es feien durant les diferents bombolles. Encara que pugui semblar un recurs pobre, ajuda a la recreació mental del que va succeïr i a comprendre els comportaments socials que es van donar, apropant la història econòmica a la nostra condició d’éssers humans i allunyant-la de tecnicismes que la fan aliena per a molts de nosaltres.

 

Un altre eix d’interés que considero essencial en l’esperit del llibre és la crítica social que realitza l'autor dels diferents actors que han intervingut en les bombolles: des dels Bancs Centrals, com els mitjans de comunicació, compradors i fins i tot, dirigents polítics. Cal deixar constància que l’autor, en aquest punt, no considera que els diferents actors hagin actuat amb mala fe, sinó que tots es troben en diferents punts d’inflexió on la pressió del sistema i la naturalesa humana provoquen aquest tipus de comportament. El factor de la crítica social el considero necessàri perquè la població segueixi avançant i aprenent, de la mateixa manera que per despertar un comportament crític contra tot allò que ens envolta; però no per això coincideixo amb Trias de Bes en la concreció que fa sobre la voluntat dels diferents actors. El fet d'afirmar que el canvi de mentalitat serà el motor que provocarà que el pais aconsegueixi sortir de la crisi em sembla utòpic i fantasiós. Considero que és un gest que no té cap consideració pels milers de persones que estan patint una situació infrahumana, sense accés al subministrament elèctric o sense una llar degut a la crisi, i que no precisament han sigut inversors directes, sinó que per tenir un treball lligat a la construcció s’han vist en la situació que estan patint actualment.

 

Per acabar, penso que és una lectura molt recomanable que posa ordre a moltes idees que els ciutadans tenim al cap, però sense cap tipus de relació aparent entre elles. Per això crec convenient que s’hauria d’impulsar algun tipus d’acció per aconseguir que el major nombre de persones puguin tenir un accés a un coneixement bàsic que eviti, en la mesura del possible, que inverteixin en terrenys que desconeixen, moguts només per l’ambició i l’enveja de tenir menys que el del costat. L’economia és un aspecte bàsic en la vida de les persones, i encara que aquest desconeixement majoritàri pugui beneficiar al motor del consumisme i a les butxaques dels més rics, crec necessària una educació mínima en termes econòmics per evitar caigudes en borsa (i un llarg etcètera) provocades per l’especulació sense fonament.