Entrevista a Jordi MartÃnez
Motiu pel qual s’engega el projecte
Vam començar a fer coses d’educació financera entre l’any 2008-2009 fent una enquesta a università ris i era la primera experiència d’aquest tipus a l’estat. Juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Ferrer i Guà rdia vam preguntar quin era el nivell d’educació financera tenien i quin era el seu interès en el tema. El resultat va ser el que ja sabiem, en sabien poc i en volien saber més. Al 2010-2011 ens vam presentar a un concurs per fer un projecte de la Comissió Europea que es deia EFEP i que es feia a 9 països. Ho vam fer a 8 escoles, va anar tan bé que la Generalitat ens va demanar d’impulsar-ho i anar més enllà . Va ser llavors quan es va crear EFEC, en aquell moment es va començar a fer a 100 escoles. La idea era que veiem la necessitat de fer coses d’educació financera al paÃs i que el nivell era baix i era necessari.
Quin creu que ha sigut el punt d’inflexió, què ha canviat per què s’hagi apostat per aquest tipus d’educació?
Crec que l’alfabetització financera que ja es detecta a nivell mundial. Se’n comença a parlar entre el 2004 i el 2005. La crisi i sobretot la crisi financera consciencia a la gent de que és necessari. Algunes de les dades que s’han comès, probablement amb clients més formats, no haguessin passat. No perquè sigui culpa del client, sinó perquè també s’haurien evitat alguns tipus de mala praxis i el client n’hauria estat més conscient i d’altres, una reflexió sobre l’endeutament o sobre els perills d’aquest ha sigut una conseqüència de la crisi que ha fet que en siguem més conscients. Si tens uns clients o una societat més formada probablement serà més fà cil que parlin d’igual a igual amb les entitats.
Els continguts tractats a les escoles
Ve molt pautat. Volem que sigui un programa homogeni i que tothom rebi la mateixa formació i informació. D’entrada els continguts són creats per l’IEF i els continguts són revisats pel Departament d’Ensenyament. El voluntari s’ha de cenyir als continguts, no pot ni afegir ni treure coses. Són 500 voluntaris i si els hi deixéssim tot molt obert ens trobariem que estariem fent sessins diferents a tot arreu.
La formació dels voluntaris
La gran majoria són del sector financer, de les entitats patrocinadores. A banda hi ha voluntaris de la EFPA i d’ICAE. Ells quan arriben a IEF els hi fem una sessió de formació on parlem dels continguts dels tallers, de la logÃstica del projecte i parlem de recursos pedagògics. Els ajudem a afrontar-se a una classe d’alumnes de 15-16 anys perquè molts no ho han fet mai. Aquesta és la formació complementà ria que reben a part de la seva que és la financera.
Al ser voluntaris d’entitats financeres com s’assoleix la neutralitat
Nosaltres entrem com a marca blanca, com a EFEC. Quan els voluntaris entren a les aules entren com a voluntaris d’EFEC no de La Caixa o de Santander. No es poden fer comentaris comercials dins l’aula. Per això cenyim tan els continguts, que són neutrals i revisats pel Dep. d’Ensenyament. Creiem que és molt positiu que siguin voluntaris del sector financer perquè aporten en els conceptes la seva experiència del dia a dia i això els professors i els alumnes ho valoren bastant bé.
A final de cada edició fem una enquesta de satisfacció als voluntaris, a les escoles (alumnes i professors). Sempre els hi preguntem què els hi sembla que sigui un voluntari del sector financer i es valora amb molt bona nota per part del professorat.
A més nosaltres en aquesta sessió formativa de 4 hores entreguem un decà leg al voluntari. És una mica de resum del que pot i què no pot fer. Són voluntaris d’EFEC, que no poden vendre productes comercials etc. Hi ha 10 punts que ajuden a mantenir això.
Com es motiva als alumnes
El que s’ensenya és economia domèstica, ja de per se li veuen l’utilitat. Normalment la gent està bastant interessada. Intentem que sigui dinà mic, comencem amb una espècie de joc que desperta l’interès, fem una presentació dinà mica i fem bastantes activitats amb els alumnes.
Com són coses que intentem posar exemples que vegin propers en el temps ens ajuden a mantenir l’interès. El fet que a casa sentin parlar d’aquests conceptes (hipoteca, problemes econòmics) fa que també els interessi per compartir-ho després amb la familia.
Els conceptes van més enllà dels llibres d’economia
En el que són les finances personals els hi remarquem molt el consum responsable. Parlem de planificació financera, fer veure que les finances els acompanyaran al llarg de la vida i després conceptes del dia a dia, una oferta del supermercat, un tipus de canvi, les nòmines, l’ús dels impostos… En un manual d’educació financera es podria trobar però el que intentem és que sigui dinà mic i que amb 5 hores puguis veure bona part dels temes.
L’objectiu final del programa
És tenir aquests joves més preparats perquè quan siguin adults prenguin millors decisions financeres. És empoderar-los. Anem a donar competències que ajudin a la vida adulta a resoldre millor segons quines decisions.
Creu que és imprescindible que la societat tingui aquests coneixements?
SÃ. No només els joves, el tema és que durant tants anys no s’ha explicat que ara nosaltres ho estem fent amb nois i noies de 4rt d’ESO però segurament els universitaris ho haurien de fer, els avis també etc. A Estats Units el 70% de les empreses ofereixen cursos d’educació financera als seus treballadors. Creuen que si estan més tranquils amb les seves finances personals, treballaran milor. Segurament també s’hauria de fer aquÃ, que tothom tingués una mica de conceptes, els mÃnims almenys per poder-se desenvolupar sense problemes.
L’evolució del projecte
Aquest any hem arribat a un 25-26% de les escoles i hem afegit centres de formació d’adults. Amb les escoles no ens marquem arribar molt menys lluny, volem consolidar la xifra actual. Són 500 voluntaris per incrementar això necessitariem més voluntaris i a les escoles volem que sigui una cosa optativa. Volem que s’apuntin les escoles que els interessa.
El fet que la societat no estigui educada en termes financers fa que les entitats s’aprofitin (tema preferents)
Si ara preguntessim a les entitats financeres si poguessin tirar enrere, ara mateix no vendrien preferents. El problema que els ha portat no els compensa. La falta d’educació financera fa que el ciutadà estigui menys protegit. El banc no li interessa aprofitar-se d’això. Al banc li interessa que els empleats i ciutadans estiguin més formats per tenir una relació més sana. La desconfiança que té la societat actualment amb el sector bancari no crec que sigui bo. Quan més format s’estigui més difÃcil serà que se senti enganyat i que l’enganyin.

