Entrevista a Arcadi Oliveres
Creu que l’educació financera és imprescindible en la societat de manera obligatòria?
És imprescindible, però molt diferent de la que fem ara. És imprescindible, sÃ, perque ens agradi o no ens agradi les finances, la moneda, els intercanvis s’arbitren? (no entenc el què diu) amb diners i per tant s’ha de conèixer una mica com funciona això, resulta imprescindible. Hi ha altres valors més importants que els diners per ensenyar a l’educació, però tal i com estan les coses evident s’ha d’ensenyar.
Creu que hi ha un interès per a que la societat no estigui formada en aquest à mbit de manera obligatòria?
Bé, crec que en el batxillerat avui en dia ja es fa una mica. Si no estic malament informat, em penso que és a primer o a segon de batxillerat es trïa economia de l’empresa que té una part de finances dins del programa. Per tant, en certa manera els que fan el batxillerat (no els que acaben només l’ESO, i potser se’ls hi escapi) i els universitaris aquesta educació la tenen. El que no sé, del que no tinc cap informació és de com es fa això.
Què en pensa de que siguin bancs, treballadors de bancs que facin aquests cursos? Creu que la informació pot estar sesgada?
No conec el contingut del programa però tinc la impressió que pot ser molt perillós. No únicament el que puguin fer els dels bancs, però tret que siguin treballadors molt crÃtics o sindicalistes actius o coses d’aquesta mena, tinc la impressió que és perillós. Les finances, tal i com funcionen avui en dia, us ho dic de debò, en un 90% haurien de ser prohibides. El 90% de les finances mundials són delictives i s’haurien de prohibir. Jo la Borsa l’anularia. Penso que és purament especulació. Evidentment, el mercat de divises també, fons de pensions en gran part també i coses d’aquesta mena.
Creu que hi ha un interès perquè la població no sà piga ben bé com funciona?
Bé, sÃ, hi ha un interès, però jo em quedaria amb que hi ha una cosa encara pitjor: la voluntat de fer perviure el sistema. És a dir, si ho expliquen aquests que treballen al banc, més aviat és perque la gent no aprengui i tingui ganes de tornar-ho a fer. Que és el mateix que passa aquà (facultat econòmiques), quan et pregunten: per a què serveix una empresa? El primer que et diuen és: per treure-li benefici. I no és veritat, una empresa ha de servir per donar feina als treballadors, per fabricar béns i productes que siguin útils per la gent. Et fiquen el lucre com a ???. Això és un desastre. I quan enlloc de fer classe d’economia de l’empresa fas classe de macroeconomia i et pregunten que ha de fer l’estat, et donen una única resposta: creixement econòmic, quan el planeta no resisteix cap creixement econòmic. És a dir, expliquen veritables tonteries. Anècdotes despatx. Em vaig negar a donar classe a una facultat on l’únic que fan és repetir un sistema que considero injust i estafador. Jo no volia formar part del grup de gent que repetia aquest sistema. És un desastre, però no només aquÃ, sinó a la UB, a la de Girona, a la Ramon Llull i a la de Tarragona i a tot arreu. Es reprodueix un sistema injust, immoral, criminal i assassà que és diu capitalisme.
Per tant, creu que això es podria canviar a partir de l’educació?
I tant, és sobretot l’instrument número 1 amb el que s’hauria de canviar. Si per exemple tu em diguessis ara que s’estan promovent cursos del que s’anomenen banques ètiques ho aplaudiria. Diria: això s’ha de fer tant com puguem, però es clar, això requereix molta educació i per damunt de l’educació, que hi hagi molts canvis de valor. Que la gent entengui que el lucre i el benefici no és l’instrument; que el primer instrument de l’economia és cobrir necessitats de persones i fer-les felices, i que les finances en general les fan infelices.
Què caldria fer per canviar tot aquest sistema educatiu que genera valors injustos?
Caldria canviar tot el sistema educatiu , i també per descomptat el sistema econòmic, que és el rerefons d’aquest sistema educatiu. Aquesta és una llista llarga, en part s’ha de fer amb l’educació, però jo crec que en part aquest sistema caurà per pròpies necessitats ecològiques. Estem demanant creixement, amb el Saló de l’Automòbil que volen fer? Més cotxes, no se’n haurien de fer més de cotxes. No hi haura benzina, per què fer més cotxes? Fem més autobusos, fem més patinets, fem més bicicletes, fem més metros, fem més ferrocarrils. Fem més tranports públics, però la gent és absurda: se’ns acaba la benzina, com que no tenim benzina, què fem? Ara els cotxes només seran biocombustibles, d’on surt el biocombustible? Del blat de moro, què fem del blat de moro?El trèiem de l’alimentació humana per dedicar-lo a l’alimentació del cotxe. Els indÃgenes mexicans estan patint gana perque ells s’alimenten de blat de moro i han vist com el blat de moro ha augmentat de preu en els últims anys, no perque no n’hi hagi, sinó perque el passem al cotxe enlloc de la benzina. Som uns criminals. I encara hi ha gent que absurdament vol fer salons de l’automòbil per comprar més cotxes, ni pensar-ho. És una perversió absoluta de l’economia. Hem de canviar-ho. Però és clar, si l’únic de que serveix l’educació al batxillerat és per ensenyar als nanos com va la Borsa, com poden comprar accions, com poden fer-se el fonts de pensions… aleshores és un desastre.
Exemple Salvados.
És un desastre. Si la conclusió és aquesta, és una corroboració de que és absurd, estupida. Que l’estat et protegeixi, que et doni habitatge social si no pots pagar la hipoteca. Com no canviem els parà metres de comportament no farem res. En això hi ha hagut un cert canvi de mentalitat, com que s’ha generalitzat tant la hipoteca i la venda de pis, la gent fa el mateix. Quan jo era jove, només un 10% de la gent tenia cases en propietat. Jo, amb els meus pares, hem estat tota la vida de lloguer. La gent tenia una casa de lloguer i s’ha acabat. Però va haver una generació de bancs que volien treure interés i van començar a vendre hipoteques i es va començar a facilitar el crèdit, aleshores tothom volia tenir el seu piset. Països tant avançats com pot ser Alemanya, Suïssa, Holanda, Àustria… el 80% de la gent viu de lloguer.
Creu que després de la universitat els estudiants tenen una preparació adequada?
Depèn de la vida que portin. L’educació de la Universitat pot ser contaminant, però no és la única. Tu et mous dins un cercle d’amics que poden pensar de manera diferent, et mous en una familia que tenen uns comportaments determinats, i sobretot sobretot, et mous marcat per uns mitjans de comunicació que segons el que diguin faras una cosa o una altra. Tu et pots comprar aquests diaris de color salmó tipo Expansión i Cinco DÃas que són una veritable bestiesa, o et pots comprar una reista ecològica que es diu Opcions que t’ho explica perfectament bé. Ara, els que es venen més són els de color salmó.
Per tant, creu que els mitjans de comunicació també tenen un paper rellevant en l’educació financera de la societat?
Nefastes però sÃ. Qui són els amos dels grans diaris? Els bancs. Està clar el què dirà El PaÃs si el seu amo és el Santander. Per sort comencen a haver-hi cada cop més manifestacions d’economia alternatives. Hi ha gent que veu l’economia com la veig jo. Va neixent una voluntat de canviar l’economia. Jo sempre he dit que les finances avui en dia es basen en el lucre i el lucre s’hauria d’eliminar. Per exemple: Jo tinc 100 euros i els poso al banc, i a final d’any em paguen un interès del 2% i per tant tinc 102 euros, però com que l’inflació haurà sigut del 2%, el que abans podia pagar amb 100€ ara em costa 102€, per tant segueixo amb el mateix poder adquisitiu. Ara, si jo obtinc el 5% , quin mèrit he fet jo davant de la societat perquè em regali 5€? Cap, i això és un robatori, aquests diners els estem robant de la societat i s’ha d’explicar moralment això.Si em donen un 2% i la inflació també és de 2%, es tracta d’un acte legÃtim, perquè sinó estaria perdent poder adquisitiu. Però si em donen un percentatge major a la inflació, és diner que jo no estic fent res per guanyar i la societat me’ls paga. Això s’hauria de prohibir i en canvi és el que més s’ensenya a les classes de finances. El Govern de Noruega té molts diners degut a les reserves de petroli. El que està fent però, és guardar-los per quan el petroli s’acabi. Aixà doncs, els inverteix. Però només inverteix en empreses que tinguin uns certs valors ètics i morals. La consciència econòmica ha arribat fins i tot a un govern, aixà que mica en mica s’està produïnt el canvi.
Creu que arribarà el desastre o canviarem abans?
Jo sóc per naturalesa persona esperançada, però de la manera que avui estem conduïnt els afers de l’educació i organització bancà ria, penso que sà que anem al desastre, i no només de les finances. Estem organitzant molt malament l’economia. I això teòricament no ha estat sempre aixÃ; hi ha hagut èpoques en que l’economia s’utilitzava per satisfer les necessitats.