Parlem d'economia

 

Incredulitat. Aquesta paraula pot descriure la cara dels inversionistes de Wall Street la fatídica jornada del 10 d’octubre del 2008. Ningú podia explicar què havia succeït si durant més d’una dècada els valors dels índexs bursàtils no havien deixat de créixer i la confiança en el mercat estava fiançada.

 

Desprès del xoc inicial i de les explicacions del succeït- més aviat de l’esbós sobre les causes de la recessió econòmica mundial -, economistes, polítics, acadèmics i ciutadans es plantegen la mateixa qüestió: per quina raó no hem pogut preveure la crisi monetària?

La resposta a aquesta pregunta la proposen el professor i economista George A. Akerlof i l’acadèmic Robert J. Shiller al llibre “Animal Spirits: cómo influye la psicologia humana en la economia”. I és que, a desil·lusió d’alguns, l’explicació sobre la imprevisibilitat dels cracks borsaris no es troba en els llibres d’economia convencional. L’assaig suposa la porta d’entrada a una nova visió que suma el component humà com un factor clau per repensar el sistema econòmic.

Akerlof i Shiller recuperen el concepte d’“Animal Spirits” de Maynard Keynes (1936) per articular a partir d’aquí la seva teoria sobre els canvis en els sistemes. Contemplen els comportaments, actituds humanes sovint irracionals que fan que l’economia no sigui una ciència exacta ni auto governable.

 

Els autors exposen àmpliament multitud d’antecedents històrics des de la crisi de 1837 i també el cas del cicle empresarial que va iniciar-se al 2001 i que segueix vigent. Com a anotació, cal dir que estudien amb més profunditat el cicle econòmic als EEUU però és una situació extrapolable al cas Espanyol.

Després d’una primera caiguda del mercat borsàtil al 2001 i la seva recuperació hi va haver, segons expliquen, un excés de confiança per part de la gent en conjunt a l’hora de comprar habitatges. En aquest sentit, van creure que els preus seguirien pujant perquè mai havia passat el contrari i els especuladors també van efectuar inversions en el sector perquè creien que els preus seguirien pujant fins el punt que no podrien permetre’s pagar. Amb aquesta dinàmica els preus dels habitatges van pujar 2/3 parts entre el primer trimestre de l’any 2000 i el quart trimestre del 2006.

 

L’explicació sobre l’enorme pujada del preu de l’habitatge es remet a un aspecte característic dels esperits animals que és la confiança irracional en el mercat cosa que magnifica els desordres.

Un punt que m’agradaria comentar, i que penso que no s’hi fa prou referència de manera directe en l’obra és que aquest component irracional és inherent a l’humà i és aquí on neix la necessitat de control de l’economia per part d’un òrgan regulador.

Seguint aquesta línia, els autors exposen de manera molt meditada una crítica ferotge a la política neoliberal que defensa que hi ha una regulació que està per sobre de qualsevol possibilitat de canvi, el ja conegut laissez faire, més eficaç per si mateix que si estigues controlat pels humans.

Pel que fa a l’estructura del llibre, penso que és adaptable tant per a economistes i acadèmics com també per a persones amb poques nocions

d’economia.

D’una banda, la tesi que defensen és fàcilment comprensible. D’altra banda, la divisió en dues parts facilita la comprensió al lector per tenir una idea mental prou completa sobre la tesi dels autors. En la primera part del llibre els autors aprofundeixen sobre el que consideren que són les cinc facetes dels esperits animals: la confiança, la corrupció, la justícia, la il·lusió monetària i les anomenades històries orals.

Aquesta última característica és la més abstracta però està íntimament relacionada amb la confiança. Un exemple que il·lustra aquesta relació són les històries inspiradores com ara noves iniciatives comercials, discursos polítics o cotitzacions en borsa. La confiança d’un individu en una iniciativa pot canviar la percepció que tenen els del seu entorn.

Un cop definides, els autors s’embarquen en com aquestes facetes inherentment humanes donen resposta a preguntes com ara perquè les economies cauen en depressió.

Un aspecte molt singular d’aquesta obra és que, les preguntes que com a ciutadans corrents consideraríem impossibles de respondre (per què hi ha persones que no troben mai treball? per què els principals banquers tenen poder sobre l’economia?), troben resposta en aquesta obra amb un argument senzill com és la falta de consideració dels esperits animals en les polítiques econòmiques.

Com a fet revelador trobem que les grans decisions financeres no es prenen de la manera que fins ara creiem, a través de fórmules complexes o teories macroeconòmiques incomprensibles, sinó que estan dominades per impulsos i actituds que totes les persones compartim i que més ens humanitzen.

No obstant, malgrat adverteixen que no contenen respostes detallades a totes les qüestions, el de Akerlof i Shiller no deixa de ser un llibre dens que

requereix una lectura profunda i pausada. L’abundant bibliografia a la que els dos acadèmics han accedit- les referències de les quals es troben al final del llibre- fan palesa de l’enorme treball de documentació que han realitzat.

També la feina d’anàlisi i les experiències pròpies dels que van ser -ambdós- guardonats amb un premi Nobel d’economia són una aportació incontestable al llibre. Per concloure l’obra, en el darrer capítol Akerlof i Shiller passen de l’anàlisi a la recomanació. Proposen formalment estimar els motius no econòmics, a banda dels econòmics, i el comportament irracional i racional de la gent per entendre d’una altra manera l’economia.

Consideren que el model actual és deficient ja que no explica, en paraules textuals “com es passa de l’entusiasme al pessimisme”. No obstant, expliquen que no creuen que existeixi l’anomenada “ crisi del capitalisme” sinó que simplement l’economia ha de sotmetre’s a certes normes que passen per reconèixer els esperits animals.

En definitiva, és un llibre que revisa de manera àmplia l’economia actual i serveix com a introducció a la que anomenen “economia conductual” que intenta esbrinar com funciona el mercat quan les persones són “realment humanes”.