Quines dades ens amaga el Govern?
A molts ciutadans els hi agradaria conèixer algunes xifres abans d'anar a votar però no serà possible
09/05/2015
ÚRSULA CARQUEIJEDA MOLINILLO
El pròxim diumenge 24 de maig de 2015, com ja bé sabeu, tindran lloc les eleccions locals i autonòmiques. Tot just acaba d'arrencar la campanya electoral que desenvolupen els partits polÃtics per tal de rebre el nostre vot en les eleccions. Més de 35 milions de ciutadans estan cridats per anar a les urnes en 8.000 municipis i 13 localitats.
Es tracta d'una època en la que es realitzen nombrosos meetings i trobades amb els diversos lÃders. Aprofiten per tractar diverses temà tiques que preocupen als ciutadans, a debatre i a presentar els seus programes electorals. Però no tot és tan clar i transparent com pretenen defendre. En aquest sentit, us oferim algunes informacions interessants de saber.
Dades consultades al baròmetre del CIS indiquen que en la majoria dels parlaments autonòmics hi predomina la indecisió dels votants. En molts casos aquesta indecisió i cada vegada més desafecció cap a la polÃtica prové de la falta d'informació. Millor dit de la falta d'informació que veritablement necessitem per tal de "confiar" i es pot en la poÃtica que regna a la nostra societat, on la corrupció és més que evident.
Segur que a molts ens agradaria conèixer dades com ara el que ha endeutat l'alcalde a la nostra localitat des que va començar la seva legislatura, quina diferència hi ha entre la factura de la llum de la nostra localitat en respecte a les del voltant (si és major o menor), saber si s'està acomplint el pressupost que es va aprovar uns mesos enrere, entre d'altres. Però, malauradament en l'actualitat no és possible saber-ho ni tenir-ne accés a aquestes informacions. Les normes del Govern aixà ho estableixen.
Cal esmentar que fins ara les dades de l'endeutament dels diversos municipis espanyols, de les diputacions i dels consells insulars es publicaven en un informe elaborat pel Ministeri d'Hisenda el dia 30 d'abril. Però, aquest any, de manera misteriosa i sense cap explicació el departament de Cristóbal Montoro ha decidir publicar-lo a finals de maig, provablement el dia 29. Aixà doncs, en aquesta data ja hauran passat 5 dies de les eleccions. Per tant, si abans d'anar a votar es volen conèixer segons quines dades només serà possible fer-ho a través de les d'anys anteriors.
A més, tot i l'entrada en vigor de la Llei de Transparència el passat desembre del 2014 tampoc es poden veure publicats les dades que s'exigeix a cadascuna de les institucions públiques. En molts casos, provablement us preguntareu quin és el motiu, quan suposadament les lleis estan per complir-se. No obstant, "feta la llei, feta la trampa". Casualment el Govern va oferir un any més de termini tant a autonomies com a ajuntaments per fer front a les exigències. Aixà doncs, fins d'aquà al pròxim desembre no serà necessari que publiquin les xifres corresponents. Per exemple, en el cas de la Comunitat de Madrid, avui dia, no fa pública ni una dada de le exigides per la pròpia Llei de Transparència.
També és curiós el fet que Hisenda, en un principi, volgués obligar als ajuntaments a publicar el cost efectiu de tots els serveis municipals (enllumenat, neteja, jardineria...) per tal de comparar-los entre les diverses localitats. Tot i aixÃ, finalment no és estrictament obligatori publicar-ho i, per tant, aquesta dada tampoc es fa visible ni es pot consultar.
Si observerm aquestes informacions es pot apreciar com des del mateix Govern es pretenen amagar dades sobre les institucions públiques, que només pel fet de ser ciutadans i de tenir la possibilitat d'anar a votar en unes eleccions locals i autonòmiques, haurÃem de tenir al nostre abast. Com que no és aixÃ, anar a votar suposa una activitat prà cticament "a cegues" on sabem qui votem però no què votem.