Què ha passat amb Rodrigo Rato?
17/04/2015
LAIA MASDEU
L’ex vicepresident del govern del PP, ex director gerent del Fons Monetari Internacional i l’ex president de Bakia està sent protagonista de les portades i els informatius en els últims dies.
Però… de què se l’acusa?
En primera instancia, aquest dijous es va donar a conèixer que la Fiscalia de Madrid havia iniciat una investigació per possible delictes de frau, blanqueig de capitals i alçament de béns. A més, aquell mateix matí la Fiscalia havia presentat en un jutjat d’instrucció una denuncia per aquests motius. El magistrat Enrique de la Hoz, titular provisional del Jutjat d’Instrucció número 35 de Madrid va admetre a tràmit la denunca i va ordenar efectuar els registres sol·licitats pel fiscal. Paral·lelament, el Servei Executiu de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), un organismo dependent del Ministeri d’Economia i integrat per inspectors del Banc d’Espanya, havia iniciat també una investigación sobre la situación del secretari, que va ser detectat per l’Agència Tributària després d’acollir-se a l’amnistia fiscal per confirmar si existien indicis de delicte. De fet, amparar-se a l’amnistia fiscal no és cap delicte, sinó que això suposa precisament una manera de regularitzar de manera ‘legal’ les rentes no declarades.
Què és l’amnistia fiscal? I el blanqueig de capitals?
Va ser un procés de regularització de diners no declarats a Hisenda, anomenada “declaración tributària especial” i que suposava, en certa manera, l’excusació per part del fiscalia d'una irregularitat: pagant un tipus del 10% sobre la renta no preescrita, permetia als evasors quedar lliures de sancions i responsabilitats penals. Sorprenentment, a aquest “dret” s’hi van acolir 31.529 contribuents, en la seva majoria persones físiques que van poder posar-se al dia amb Hisenda. Aquest procés, però, no deixava excent la via per la qual s’havia obtingut aquests diners no declarats a Hisenda. És a dir, parlem del blanqueig de capitals, que suposa introduir en el circuit legal diners procents d’activitats ilícites, el frau o l’alçament de béns.
Entre els més de 30.000 contribuents que es van acollir a l’amnistia fiscal, l’Agència Tributària va detectar 705 possibles casos de rentes ilícites. Dins d’aquesta llista s’hi troben personalitats “exposades políticament”, tal i com descriu l’Agència Tributària, per la qual cosa els seus expedients han sigut enviats al Sepblac.
I ara, què?
Al tractar-se d’un cas de blanqueig de capitals, el cas podría passar a ser competència de l’Audiència Nacional. En el cas que Anticorrupció entengui que hi ha indicis suficients, demanarà al jutjat que es reemiteixi el cas a favor de l’Audiència, que és l’encarregada d’aquest tipus de casos. No hem d’oblidar que Rato està imputat pel jutge de l’Audiència Nacional, Andreu, en la causa sobre la fusió i la sortida a Borsa de Bankia.