Parlem d'economia

 

Vivim en una societat governada per l’economia. Les dades econòmiques estan a l’ordre del dia i marquen tots els processos d’un país, com actualment la nostra “sortida” de la crisis. Cada dia sentim PIBs, IPCs, taxes d’atur i tipus d’interès entre d’altres, i els polítics s’aferren a ells per decidir i justificar les mesures que prenen. Aquestes dades creen una bombolla que engloba els països, i cada cop més, el món sencer. Una bombolla de PIB per exemple, en la qual si aquest és positiu, la creença és que tot va bé, però que realment no deixa veure què hi ha dins.

El premi Nobel d’economia Joseph E. Stiglitz peta aquesta bombolla en el llibre “El precio de la desigualdad” per mostrar que el que va passar l’any 2008 no es conseqüència de la bombolla immobiliària únicament, sinó el resultat de l’acumulació de l’interès econòmic per sobre del benestar social.

 

L’autor exposa el cas d’Estats Units on tot hi haver tingut diversos anys amb dades de creixement, paral·lelament la desigualtat també va anar augmentant, de manera que creixia la riquesa però no la qualitat de vida. La “metàfora” de l’1% contra el 99% és el nexe d’unió al llarg del llibre. Tanmateix, els termes generals que utilitza fa que la seva tesi sigui extrapolable a qualsevol dels altres països desenvolupats. Però per si no fos suficient, en l’edició espanyola l’autor inclou un pròleg en el que fa referència al cas d’Espanya, del qual malauradament, conclou que és més greu.

 

El que fa encara millor aquest llibre és que no només és adaptable a altres contextos, sinó també a pràcticament qualsevol lector, tingui o no nocions econòmiques. Stiglitz ho aconsegueix primer de tot a través d’un llenguatge planer que o bé defineix o bé permet entendre gairebé la totalitat de conceptes que apareixen. La diversitat d’exemples que utilitza en cada capítol també suposa una ajuda pel lector.

Així mateix, l’estructura hi juga un paper important tot i que millorable. Una fotografia excepcional de la situació americana és el primer que tasta el lector, seguida per l’anàlisi de les causes i conseqüències i acabant amb l’aportació de solucions.

 

En aquesta primera part l’autor ja deixa clara la seva voluntat d’anàlisi exhaustiu. Peta la bombolla per mostrar que les dades de creixement d’Estats Units no mostren la realitat del país, perquè aquest creixement està originat per l’1% més ric de la societat, i això genera un panorama de desigualtat desolador. Una desigualtat que potencia la criminalitat, la degeneració dels sistemes d’educació i sanitat, menys cohesió social i menys oportunitats per a possibles grans talents.

 

S’embarca llavors en l’anàlisi crític de les causes i les conseqüències d’aquesta situació. En aquest punt és d’admirar la capacitat d’entrellaçar els diferents àmbits de l’economia, la política i la societat per anar desgranant i desmitificant les grans idees del capitalisme. Parla del PIB així com de les lleis i la justícia i fins i tot la discriminació. No es queda amb una única causa, sinó que explica la causa d’aquesta primera causa, i com aquesta ve determinada per un altre aspecte que es converteix en una co-causa.

 

Una gran feina de recerca i d’anàlisi que s’agraeix però que alhora provoca una excessiva quantitat de dades i explicacions que provoca que el lector es perdi entremig dels capítols. No es pot dir que hi hagi informació prescindible, però es podria entendre perfectament la tesi del llibre amb menys detalls. L’autor ho intenta facilitar fent un resum del capítol anterior a l’inici de cadascun, així com una síntesi d’idees al final de cada capítol; però tot i així, aquest és un interessantíssim llibre per llegir amb lentitud o bé més d’una vegada, perquè amb tanta informació, no es pot retenir tot la primera vegada.

 

Joseph E. Stiglitz desenvolupa aquest anàlisi des de l’experiència i amb una creïble neutralitat. El que va ser assessor del govern de Bill Clinton i economista en cap i vicepresident sènior del Banc Mundial, critica tant les idees neoliberals dels demòcrates com la ideologia del laissez-faire dels republicans.

 

Aquests nou capítols d’exhaustiu anàlisi que mostren tot un sistema establert i protegit i que deixen poc marge a l’esperança, donen pas a un últim capítol on per fi llegim la paraula “solució”. Stiglitz aconsegueix fusionar crítica i propostes de millora. Però després de més de dues-centes pàgines de desesperança, es necessiten més que les 25 pàgines de solucions que proposa per recuperar-la.

 

Es troba a faltar un anàlisi profund de les solucions així com fa del problema. Es clar que per donar solucions concretes a tot el desgavell analitzat segurament caldria un altre llibre sencer.

 

Amb tot, sens dubte és un llibre recomanable per tothom per prendre consciència, tant pels que no saben gaire d’economia, perquè descobriran tot el que hi ha darrere del que sentim dia a dia; com per aquells que sí tenen nocions d’economia, però que de ben segur no coneixen com funciona realment amb tan detall i se’ls n’ha escapat algun. Fins i tot, o més ben dit, sobretot, aquest llibre és lectura obligatòria per els responsables de la situació crítica actual. Economistes, polítics, empresaris i altres integrants de l’1% de la societat s’adonarien que si només pensen en el seu propi benefici, acaben tenint pèrdues; que encara que aïllats de la resta, no estan sols al món i per tant la resta de la societat té efecte en el que fan, per tant si també pensen en ells, podran sortir guanyant. El que Alexis de Toqueville denominava “l’interès propi ben entès”.