Parlem d'economia

Tim Harford, economista, periodista i columnista britànic nascut al 1973 és el presentador del programa de la BBC “Trust me, I´m an economist”, així com també és l’encarregat d’escriure la columna satírica “Dear Economist” del Financial Times. En ella, tracta de resoldre problemàtiques personals dels lectors del diari. Harford va estudiar Economia a la Universitat d’Oxford. L’any 2003 va començar a treballar com a becari a The Financial Times, on només tres anys més tard tornaria com a cap de secció d’economia. A més, és membre del Consell editor del diari. Com a presentador, ha treballat a programes per a la BBC, el més conegut dels quals s’anomenava “More or less”, a Radio 4. Entre les seves obres més destacades s’hi troba el best-seller “The Undercover Economist” el qual va aconseguir vendre un mil·lió de copies en gairebé 30 idiomes.

 

Preguntar-nos sobre el nostre entorn, sobre què succeeix i el motiu pel qual succeixen les coses és quelcom gairebé intrínsec en els éssers humans. Aquestes preguntes abracen tot tipus d’àmbits, des dels més senzills fins els més complexes, i sovint la resposta o la reflexió final que ens suggereix la nostra ment és sempre la mateixa: vivim immensos en un caos. El trànsit dels cotxes, la gentada que corre pels carrers perquè arriba tard a la feina… fins i tot els nostres sentiments sovint estan confosos. Harford, en el seu llibre “La lógica oculta de la vida” es planteja com una lectura ambiciosa però molt interessant. Aquesta té un objectiu ben clar: entendre la realitat social que ens envolta, en tots els àmbits a través de la racionalitat econòmica, algunes teories bàsiques d’economia i sobretot, de la ma del pensament analític.

 

Les temàtiques tractades en el llibre són abundants, i a primer cop d’ull fins i tot poden sorprendre a algun lector: un anàlisi del motiu que explica l’augment del sexe oral entre les adolescents dels Estats Units; el fet de que les prostitutes no utilitzin preservatius si el seu sou és veu incrementat respecte al sou “amb condó”; la preferència d’un home de no revelar la seva homosexualitat, o fins i tot convènce’s inconscientment de la seva atracció per les dones al tenir un cas de VIH en la seva família més propera… Però allunyant-se del que podria ser un recurs per atraure l’atenció dels lectors pel sensacionalisme, l’autor ens orienta sobre el pensament racionalista econòmic que es troba darrere d’aquests fets (i molts més) que es tracten en el llibre. És molt interessant seguir el discurs narratiu de l’autor i adonar-nos de com, darrere d’accions que podriem pensar que són realitzades en la recerca de plaer, o fins i tot que molts no trigarien en qualificar d’insconscients, hi ha un debat amb els avantatges i inconvenients de cada petita acció. El nostre cervell planifica, genera estratègies de les quals no en som conscients per aconseguir una o altra conseqüència, fins i tot en el tema estrella: l’amor. Lectura no recomenada per escèptics, el llibre reuneix fins i tot un capítol dedicat exclusivament al divorci i a la seva íntima relació amb els canvis històrics, però també a les estadístiques demogràfiques de cada ciutat i fins i tot fent referència a l’incorporament de la dona en el món laboral per entendre l’augment que va tenir les xifres del divorci fa unes dècades.

 

Al llarg de les gairebé 300 pàgines que conformen el cos del llibre trobem aspectes molt relacionats amb el nostre dia a dia, qüestions econòmiques que són presents d’una manera o una altra, i que l’autor ens ensenya a descobrir-ne la vessant més racional. El sentiment d’avarícia i d’enveja als altres és una de les qualitats que caracteritzen la naturalesa més nua de l’ésser humà. És per això que Harford dedica tot un capítol, sota el títol “Por qué tu jefe cobra más de lo que debería” on s’introdueix al lector a la lògica capitalista. Per molt que a simple vista pugui semblar una temàtica coneguda i òbvia (el fet que el teu cap cobri més quantitat de diners que tu) l’autor posa en el punt de mira l’esforç real i la quantitat de treball produïda al final del dia per després relacionar-ho amb el leit-motiv del llibre: les decisions racionals que prèn el nostre cervell d’una manera, de vegades, inconscient.

 

Una de les altres bases en la qual descansa la lectura és l’explicació de la lògica del joc de l’atzar. A diferència de la resta del llibre, aquest capítol segons la meva opinió ha anat massa enllà de l’esfera social i econòmica. Si bé és cert que cada vegada hi ha més persones (sobretot joves) que s’inicien abans en el joc i hi aposten regularment, les idees plasmades s’escapen de la ment dels lectors que tinguin un coneixement bàsic o nul del joc. El llenguatge segueix la dinàmica de ser senzill i planer, però la simulació de jugades hipotètiques per entendre la teoria del joc de Von Neumann fa perdre molta essència inicial del llibre.

 

El discurs narratiu de Tim Hardford es veu reforçat en tot moment per les nombroses referències a diferents treballs d’investigació, teories d’economistes o fins i tot experiments de laboratori que el propi autor s’encarrega de narrar per fer més entenedor el cas que exposarà a posteriori. És un recurs que ajuda a la compresió de la lectura així com a seguir amb un ritme dinàmic d’ella; amb poques línees l’autor aconsegueix guiar-te poc a poc per a no perdre el fil conductor ni l’interès que ha despertat fins aleshores. A més, totes aquestes citacions donen credibilitat i connexió al seu discurs.

 

Malgrat l’esforç notable de l’autor en apropar el coneixement de la mentalitat racional a la societat, crec que el llibre es queda curt pel que fa a les seves pretensions. Hi manca, segons la meva opinió, un plantejament més directe (que si és present en el primer capítol del llibre però es perd a Las Vegas, el segon) i atractiu que enganxi al lector i el faci passar les pàgines amb rapidesa, per descobrir que més pot aprendre. No recomenaria aquest llibre a una persona que estigués realitzant els seus primers contactes amb el món econòmic, però potser sí a aquelles persones que desitjen aprofundir en teories econòmiques com la teoria del joc. Tot i així, considero que hi ha aspectes en diferents capítols com en el de “¿Se ha subestimado el divorcio?” que aporten mirades molt crítiques i innovadores sobre el concepte de divorci i la motivació que va  provocar aquest canvi de mentalitat a la societat de la segona meitat del segle XX.