EL TTIP: la teva salut en mans irresponsables

NATALIA LUPPENS
Entres al supermercat més proper. Et cal el gel de bany, pagues al dependent, deses el pot a la bossa de plàstic i t’entrega el tiquet de compra. Sense saber-ho, a banda del gel de bany, abandones la botiga amb unes substàncies molt nocives anomenades EDC causants de malalties com ara obesitat, càncer o esterilitat.
A banda de trobar-se als productes plàstics, aquests elements químics es troben a cosmètics i també s’utilitzen en pesticides per fumigar plantes que posteriorment animals i persones ingerim.
Fa diversos anys es van conèixer els enormes perjudicis que porta estar en contacte amb els gairebé 580 Disruptors Endocrins Químics (EDC) coneguts i es va obrir una enorme polèmica, en particular, al voltant del “Bisfenol A”, utilitzat per als biberons dels nadons. Aquesta substància va ser prohibida- almenys en la fabricació de biberons- per la llei de control de les substàncies tòxiques de l’any 2007. No obstant, després de 20 anys de la comercialització dels EDC, no s’ha aconseguit portar a terme una normativa ferma que sancioni el fabricant i que alhora promogui la seva substitució per substàncies segures.
De fet, com recull el diari El Público, el parlament Europeu va marcar com a data límit per elaborar un marc normatiu el desembre del 2013. Fruit de la inacció, Suècia va interposar una demanda contra la Comissió Europea pel seu immobilisme per promoure la normativa, que va rebre el suport de l’Europarlament i del Consell Europeu.
Campanya contra L'ERC Bisfenol A, 2011
De fet, com recull el diari El Público, el Parlament Europeu va marcar com a data límit per elaborar un marc normatiu el desembre del 2013. Fruit de la inacció, Suècia va interposar una demanda contra la Comissió Europea pel seu immobilisme per promoure la normativa, que va rebre el suport de l’Europarlament i del Consell Europeu.
A dia d’avui, Jean Paul Juncker tampoc té pressa per prohibir la fabricació amb els danyins EDC. De fet, està més pendent de signar ràpidament el TTIP que suposaria via lliure a les industries per vendre tot tipus de productes amb substàncies nocives.
Les bondats que divulguen els màxims dirigents dels EEUU i la UE sobre el TTIP es basen en que suposarà el creixement de l’1% del PIB de la Unió Europea.
Amb la firma de l’ Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (ATCI), el comerç a Europa i als EEUU es liberalitzaria per la qual cosa la regulació europea sobre la producció de materials nocius com els EDC es passaria a veure com una amenaça d’intervenció sobre les empreses privades.
Actualment, als EEUU si que existeix una Llei de control de Substàncies Tòxiques, regulada l’any 1976 però només es pot prohibir una substància tòxica un cop s’hagi demostrat el risc d’exposició i aquest sigui “inacceptable”. Aquesta Llei es simbòlica i insuficient.
El TTIP suposaria igualar les normatives americana i europea i reduir-la, en resum, a una enorme desprotecció de la ciutadania. La firma del tractat suposaria l’engrossiment de la gran industria a costa de l’empitjorament de la salut de les persones. Com afirma Stéphane Horel, redactora de l’informe de l’Observatori Corporatiu Europeu, el TTIP no és res més que “un projecte amic de la industria”.